[Vilanova i la Geltrú] – Hospital de Sant Antoni

El Garraf encara espera el seu hospital

La necessitat de construir un nou hospital a Vilanova i la Geltrú es remunta al 2005. La crisi impideix la seva construcció.

La Cristina acaba de llicenciar-se en infermeria. Viu a Vilanova i la Geltrú i porta dos anys treballant d’auxiliar a l’hospital de Sant Camil. Tot i això, no sap si podrà exercir d’infermera prop de casa. L’Antonia, porta més de 20 anys treballant d’infermera al mateix hospital. En els darrers anys ha vist com les instal•lacions, els serveis, quedaven insuficients pel gran volum de demanda sanitària a una comarca que no ha deixat de créixer. Els hospitals en canvi s’empetitien fins a arribar, fins i tot a tancar plantes o a derivar serveis a la capital catalana.

“És necessari un nou hospital a la comarca” va sentenciar l’ara exalcalde de Vilanova i la Geltrú en la precampanya del 2007. Tot i això, en aquests temps, no tan sols no s’ha realitzat el nou hospital, sinó que s’han saturat i reduït els serveis hospitalaris dels altres dos centres de la comarca. Els afectats, no són només els pacients, també ho són tots els habitants del Garraf, els treballadors dels centres, els futurs infermers i metges que no podran exercir la seva professió en la seva comarca.

Al 2010 es va fer un pas de gegant per a la millora sanitària a la comarca amb l’aprovació del projecte pel nou hospital a la capital del Garraf. El Parlament, però, amb el nou govern de Convergència i Unió, el va aturar. Amb la victòria de Convergència a les municipals del mes de Maig al Garraf, el futur del nou centre és molt incert.

La mancança sanitària afecta als pacients més greus, que han de ser traslladats als hospitals de Barcelona. Els treballadors sanitaris es mobilitzen contra el tancament de plantes i l’acomiadament del personal.

El Partit dels Socialistes de Catalunya, que va aconseguir el projecte, haurà de defensar-lo des de l’oposició. Mentrestant, Convergència i Unió, no s’ha posicionat clarament. Està a favor de la creació del nou hospital, però sense data. “Tot al seu temps” ha dit el conseller de Sanitat Boí Ruiz.

Amb prop de 145.000 habitants, el Garraf només té un hospital en funcions, l’hospital Sant Camil. L’altre hospital, Sant Antoni, només té serveis d’urgència i sociosanitari. Tots dos centres estan patint retallades de serveis, amb la supressió de cirurgies especialitzades o amb el tancament de plantes senceres.

Hospital-residència Sant Antoni

Per suplir aquestes deficiències, al desembre del 2005 InfoCatalunya anunciava la construcció d’un nou hospital a Vilanova i la Geltrú, les obres del qual començarien al 2007, per deixar enllestit el projecte al 2009. A dia d’avui, només han cedit els terrenys, complint ja prop de dos anys de retard. La demora de la construcció s’allarga encara més amb la congelació del projecte, juntament amb uns altres 27, per part de la Conselleria de Sanitat.

La incertesa de no saber si hi haurà un nou hospital i la saturació dels sistemes sanitaris de la comarca, comença a ser insostenible. No només els pacients i malalts es veuen afectats per la incapacitat de donar oferta a la demanada sanitària, també ho estan els treballadors de la sanitat que es veuen sobrepassats de feina i en unes condicions precàries. Mentrestant, la classe política de la comarca ha utilitzat l’hospital com arma durant la campanya electoral, i un cop descobertes les cartes, no es veu cap intenció de millora i solució del problema.

Mobilització sanitària

El passat 14 de maig, el personal sanitari de la comarca es va mobilitzar en una manifestació en contra de les retallades als serveis públics organitzada per UGT i CC.OO. Prop de dos centenars de persones van recórrer els carrers de Vilanova i la Geltrú, per acabar a la plaça de la Vila amb la lectura d’un manifest a favor de la salut pública. La Cristina, juntament amb altres treballadores de Sant Camil hi va assistir. “ Hem de demostrar que no estem conformes amb les retallades que estan duent a terme, sobretot a la nostra comarca. La situació de l’hospital és desastrosa.” relatava Cristina Rebollo durant el recorregut de la manifestació.

El clima dels professionals sanitaris no és bo. Es queixen per la falta de mitjans per treballar i de que el partit que ha estat governant l’Ajuntament durant aquests anys no ha fet prou per millorar els hospitals. Tampoc estan d’acord amb les retallades previstes pel Parlament, acusant-les d’innecessàries i de perilloses per la salut pública. “No poden començar a retallar per la sanitat i els serveis socials. Són de vital importància per a la societat. Si les coses no anàvem bé, ja sense retallades, la situació empitjorarà molt” comentava la Maria José Díaz, companya de la Cristina, mentre anava repartint enganxines en contra de les retallades.

Hospital Sant Camil

Qui decideix per on tallar?

I es que, encara que el servei directe al pacient no canviï massa, el que sí que canviarà és l’abast sanitari. L’Esperanza és la presidenta del Comitè d’Empresa del Sant Camil, és infermera des de fa 25 anys i porta 20 treballant en Sant Camil. Des de juny està patint la retallada del 5% als funcionaris, i ara ha d’afrontar la del servei sanitari a l’hospital. Sap que aquesta serà de més de quatre milions d’euros, però no sap ben bé quin servei serà exactament el més afectat. Serà la Conselleria de Sanitat la que els informi de com es faran les retallades, encara que pot preveure que aquestes es facin en la supressió de sis mesos mínims d’espera. “Jo veig bé que sigui la conselleria la que finalment decideixi com es durà a terme aquestes reduccions. Al cap o i a la fi, són ells, el servei sanitari, el que les vol implantar. Tot i això, si durant tants anys hem estat batallant perquè no arribem a la població que tenim a la comarca, per què hem de ser nosaltres els que decidim en què retallar? En personal? En arribar encara a menys gent? Si de veritat volen retallar, han de saber de que parlen, i per tant, han de ser ells els que ho imposin. No ens ho poden deixar a nosaltres.” sentenciava l’Esperanza.

La realitat del projecte però, és un pla congelat. Un pla que té al seu voltant molt de moviment per part dels polítics o els professionals de la salut, o tota la població de la comarca, en definitiva. Però malgrat això, la decisió final no acaba de dependre de cap d’aquest sectors. Només des de la conselleria, des del departament de salut, es podria arribar a un consens definitiu respecte al nou hospital. Però la conselleria ja s’ha pronunciat. El pla restarà pausat, de moment, i les retallades s’aplicaran. Només cal esperar que farà la societat quan aquestes mesures no són les que volen prendre, quan no es sentin representats.