Grup de Defensa de la Sanitat Pública

(15mBCN – Salut)

Inside Job o el desmantellament de la sanitat pública a Catalunya

1 comentario

El 10 de gener llegiem la notícia ( http://agora25siglos.blogspot.com/2012/01/denunciado-el-presidente-del-institut.html ) que el President del Consell d’Administració de l’Institut Català de la Salut, Josep Prat i Domènech, havia estat denunciat davant l’Audiència Nacional per un possible cas de prevaricació continuada. Sembla ser que no va presentar la declaració de la Renda.
A banda del delicte que tots sabem això suposa, l’article també posa de manifest la incompatibilitat de càrrecs del Sr. Prat, que exercia (fins ahir), juntament amb la presidència de l’ICS, com a director general d’Innova Grup d’Empreses SA i conseller del Grup Sanitari USP Hospitales, entre d’altres. No ens ha d’estranyar, doncs, aquest deliri de privatització que sofrim amb els alts càrrecs que lideren la nostra Sanitat Pública.
Els càrrecs incompatibles i les irregularitats a la Sanitat Catalana han estat notícia durant els últims mesos. En aquest mateix blog en feiem un recull al Novembre ( https://defensasanitatpublica.wordpress.com/2011/11/09/cronica-de-un-crimen-la-privatizacion-de-la-sanidad-publica/.%20 ). Fa pocs dies, podíem llegir a Café amb Llet ( http://www.cafeambllet.com/press/?p=16849%20 ) com les entitats sanitàries públiques són liderades per grans empresaris, pertanyents a partits polítics (CIU i PSC, es citen a l’article) i amb un munt d’interessos privats. I com la gestió i administració dels diners públics en aquestes entitats, no estan essent controlades des dels poders públics.
Doncs bé, sembla que el President de l’ICS s’ha vist presionat amb tanta atenció mediàtica i ha dimitit dels seus dos càrrecs a l’empresa privada. En un comunicat que es feia públic l’11 de gener, Josep Prat i Domènech s’acomiadava dels seus dos càrrecs a Innova Group i a United Surgical Partners (USP) per, segons diu, centrar-se únicament en l’ICS.
Aquesta renúncia es pot interpretar com un gest que confirma l’acceptació d’incompatibilitat que es venia denunciant en els darrers mesos. És lògic que un càrrec polític d’alt nivell tingui la possibilitat de, amb les seves decisions beneficiar-se a si mateix? Tot plegat, era paradoxal! I antiètic!!
Amb això, per tant, la lluita no ha fet més que començar! Des de fa mesos, molts col·lectius, la majoria d’ells ciutadans, s’han posat en peu per cridar la seva disconformitat amb les decisions de talls i retalls que s’estan duent a terme de manera indiscriminada i sense cap alternativa de millora de futur. En el  blog  del Grup de Defensa de la Sanitat Pública podeu fer un seguiment setmanal de les accions noves i les permanents(https://defensasanitatpublica.wordpress.com/accions-inminents-en-salut/) , en les seves formes de protesta diversa: cacerolades, tancaments a centres de salut, talls de vies principals, manifestacions, etc…
A més, s’està fent una gran tasca de difusió de les grans mentides en què es basen els arguments que pretenen justificar les retallades. Aquesta tasca es realitza a través d’articles d’opinió, manifests d’organitzacions o grups d’anàlisi, documents sobre propostes alternatives (mai escoltades) a les retallades fetes(https://defensasanitatpublica.wordpress.com/noticies-i-mes/) ….però també amb xerrades que, molts experts, estan fent arreu de Catalunya (poblacions, barris, assemblees, etc…) (https://defensasanitatpublica.wordpress.com/charlas-divulgativas/) , en què exposen, precisament, els arguments que desmonten aquesta fal·làcia tantes vegades repetida: “Hem gastat més del que teníem” “Ara ens toca, als ciutadans, fer un esforç” o “Vivíem per sobre de les nostres possibilitats”…. Tot això forma part d’un discurs molt ben pensat que pretén inocular en la població el sentiment de què tots som culpables d’aquesta situació i, per tant, hi hem de col·laborar per millorar-la. Molt llestos, sí senyor…
No pretenem negar que el nostre entorn sanitari necessita una profunda revisió; ni que algunes coses es podrien millorar. Sempre es poden millorar!!! El nostre model d’atenció, possiblement, podria o hauria d’apropar-se a una realitat imperant i molt propera, com és l’envelliment de la població i l’augment de la prevalença de les patologies cròniques.
Però el que està molt clar és que aquesta no és la voluntat del nostre Govern en assumptes sanitaris.
No han fet cap proposta per a la millora del nostre sistema de salut, no han escoltat la veu dels experts, ni la problemàtica de la població o les seves necessitats, no tenen un pla de futur (i si el tenen, no el mostren), que, més que mai, és que el nostre país necessita.
Només sentim a parlar de limitació de serveis, centres, professionals i prestacions i crec que no cal ser un entés per a ser conscient del que això significa.
A aquestes alçades, algú es pot creure que podrem treballar igual amb menys? Que la qualitat assistencial no disminuirà? De debó, senyor Ruiz, creu que algú se’l creu?
El senyor Ruiz, que prové del món mutual (http://www.elpais.com/articulo/opinion/consejero/mutualista/elpepiopi/20111201elpepiopi_3/Tes), coneix molt bé les dificultats per les que passa el sistema privat de salut.
Si tenim una sanitat pública potent i de qualitat, qui voldrà anar a la mútua?
Per tant, quina és la millor manera de fer forta la privada? Carregant-se la pública….tampoc no cal ser molt llest per adonarse’n d’això.
Per tant, on estem? Atac directe a les condicions econòmiques dels treballadors, sense avaluar qui fa bé la feina i/o com millorar-la; tancament de serveis nocturns o punts d’urgències nocturnes, sense fer un anàlisi de conseqüències sobre les possibilitats de desplaçament de la població per arribar a aquests serveis; tancament de quiròfans i unitats al llarg de tot l’estiu (i una mica més…), amb el conseqüent augment de les llistes d’espera (xifres que costarà que vegin la llum pública) i desmembrament de la entitat pública per excelència, l’ICS, en un model de gestió privada, amb entitat fiscal pròpia i amb possibilitat d’obrir-se a la inclusió de serveis privats(http://pda.elpais.com/index.php?module=elp_pdapsp&page=elp_pda_noticia&idNoticia=20111018elpneppol_36.Tes&seccion=pol)
I tot això en un any? I una miqueta més.
I el futur inmediat? Models de co-co-pagament (ja paguem cada mes!), augment de les llistes d’espera, revisió de protocols quirúrgics (què és urgent operar, què no..), necessitats socio-sanitàries poc o mal cobertes, professionals desmotivats (molts estan marxant) i un model assistencial per Catalunya inexistent o basat en criteris econòmics exclusivament, no pas en qualitat, universalitat i equitat assistencial.
Això és el que volem?
Està en les nostres mans defensar el que tenim per a poder-lo millorar!! Lluitem per una sanitat d’excelència!
Qui s’apunta?
Podeu llegir aquí la versió en Castellà: Versión en Castellano
Si t’ha interessat aquesta notícia, potser també t’interessa: Esclata la corrupció a la sanitat catalana

Anuncios

Autor: 15mbcnSalut

about me

Un pensamiento en “Inside Job o el desmantellament de la sanitat pública a Catalunya

  1. Pingback: Sobre la dimissió de Prat « Grup de Defensa de la Sanitat Pública

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s