Sóc terapeuta ocupacional, treballo fa 5 anys en un centre sòciosanitari petit, d’entre 80 i 90 places, repartides en convalescència, llarga estada, pal.liatius i llarga estada privada.
L’atenció sòciosanitaria atén en resum persones que per motius socials o sanitaris, no poden retornar a casa després de, per exemple, un ingrés hospitalari, ja que necessiten o bé rehabilitació o solucionar assumptes de caire social. És a dir, l’objectiu és l’alta, com a mínim per les places concertades. Amb les privades no té perquè existir data d’alta. Com ja he dit és un centre petit, i per tant el finançament depèn en la seva majoria de la concertació de places. Després de les retallades del 2010, se’ns va retallar el sou un 5%, tot i no ser funcionaris. Un temps després una sentència judicial va dictar que se’ns havia de retornar els diners que no havíem percebut. Però el finançament públic cada cop ha estat més ajustat, i actualment hi ha un «forat» de més de 300.000 euros, si es vol complir la sentència i no prendre altres mesures. Per sort la gerència de moment fa mans i mànigues per no retallar-nos més les condicions ni fer acomiadaments, ni deixar de suplir baixes. El que vull fer-vos saber és que per a fer front aquestes circumstàncies, el que s’ha hagut de fer és privatitzar places que fa menys d’un any eren concertades. Concretament s’ha passat de 8 ó 9 places privades a 25. I hi ha llits concertats buits , que com que saben que no els cobraran, prefereixen tenir-los buits, almenys fins al gener.A més , no s’ha ampliat serveis. Es dóna que hi ha usuaris «privats» que reclamen per exemple assistir al servei de Rehabilitació diàriament, sense motiu mèdic que ho justifiqui. La gerència, d’alguna manera, es veu obligada a donar resposta a aquesta insistència ja que l’estada no és precisament barata. Però com deia, els serveis no es poden ampliar. De manera, que , per exemple a RHB, ens veiem obligades a tractar gent que no ho necessita, reduïnt així el temps i l’atenció a gent que s’ha fracturat un fèmur, ha patit un embolisme cerebral, etc. i que realment ho necessita. No per donar atenció preferent, sinó perquè en el mateix temps i espai i personal, oferim RHB a més pacients.
Segur que no som l’únic cas d’aquest tipus, i crec que se n’ha de fer ressò. La meva proposta és que s’hauria de recollir dades concretes a tots els nivells assistencials. Però no dades teòriques sinó concretes, quantificables. Per exemple la que us dono jo: s’ha suprimit 16 places concertades per convertir-les en privades, i d’altres romanen buïdes. I sobretot, aquestes dades intentar difondre-les a altres mitjans que no siguin les xarxes socials, ja que hi ha molta gent, que per no tenir facebook o twitter, ni tan sols sap que hi ha ocupació de CAPs i hospitals. Crec que s’ha d’obrir nous canals de difusió.
Una treballadora Indignada
Grup de Defensa de la Sanitat Pública 
octubre 12, 2012 en 7:16 pm
Los trabajadores del Hospital Clinic, nos hemos enterado por algun medio digital -EL DEBAT.CAT-, de los planes de la direccion de privatizar a nuestro hospital centenario. El silencio y lo oscuro de la maniobra con la complicidad de los hombres fuertes de la conselleria, no hace sino levantar los mas terribles presagios entre la plantilla y el futuro que nos espera. Ante el silencio de los medios de comunicacion mas importantes de un hecho tan grave y con tantas consecuencias para la ciudadania, queremos que se haga público y que aquellos que estan maniobrando para hacerse con el control de algo tan publico como es el Hospital Clinic, se vean obligados a destapar sus intenciones antes de que sea un hacho consumado.