I JORNADA INFORMATIVA SOBRE SANITAT:
“LA TEVA SALUT, EL SEU NEGOCI”
DIUMENGE 24/03/2013 – CASAL DE JOVES DE GRÀCIA
EXCLUSIÓ SANITÀRIA – MONTSE PINEDA
Presentació en document adjunt
Resum de les intervencions en el debat:
– Pel que fa al dret a la sanitat universal, una cosa es democràcia legislativa i una altra es democràcia real, la legislació dona moltes opcions que després no es compleixen. Així, els municipis estan incomplint la llei d’una manera classista.
– El decret és xenòfob, classista i patriarcal. En el sistema sanitari hi cabem tots, tinguem papers o no, els drets no els hem de gaudir els que tenim els privilegis. S’ha de fugir de pensar que només tenim drets els que mantenim el sistema (classista).
– És una exclusió feta per l’estat i hem d’evitar caure en discursos o actituds només asistencialistas.
– Hem de recordar sempre que el sistema sanitari no es finança de la gent que treballa i cotitza, sinó amb el sistema impositiu.
– Ara hi ha 2 col·lectius exclosos: els que ingressen +100000 euros no donats de alta i els immigrants sense estar regularitzats. S’ha de diferenciar entre l’accés a la sanitat (majors de 26 anys) i l’exclusió
– Estrategias de resistencia a Barcelona pel tema de l’exclusió sanitària:
El millor és col·laborar amb algú que ja hi treballa. Al blog del grup de defensa de la sanitat pública hi ha info i es fa seguiment del que està passant https://defensasanitatpublica.wordpress.com/
És difícil saber les dades reals del que està passant perquè Catsalut no recull les denuncies ja que les considera com a denuncies solucionades. Es poden denunciar casos on es vulneri l’accés a la sanitat pública a http://sanitatxtothom.blogspot.com.es/
De tota manera, manca una estratègia global i caldria coordinar bé tots els colectius.
– És necessària molta capacitat de pedagogia en el tema d’exclusió sanitària ja que topem amb el tema racista
– El problema actual es centra en empadronar a la gent que no te cap tipus de documentació perquè als hospitals ja comencen a no donar accés a qui no tingui targeta. Per empadronar gent en el nostre domicili s’han de buscar escletxes legals, com l’empadronament comunitari; s’ha d’insistir i preguntar als municipis. Hi ha mecanismes per empadronar a tothom, però s’ha d’anar amb compte perquè poden perdre segons quins ajuts i prestacions
– Els barris han de crear grups d’acompanyament. S’ha diferenciar entre l’atenció, la facturació i el cobrament i es recomana agafar la factura i anar a serveis socials per a dir que no es pot pagar. El fet és que encara que no passis pel taulell el ics et factura i intenta cobrar.
INDÚSTRIA FARMACÈUTICA – TERESA FORCADES
Resum enviat de la presentació:
El 90% dels recursos sanitaris estan al servei del 10% de la població, i el 10% dels recursos són pel 90% de la població. És una desigualtat brutal. Aquest és un estudi que va fer l’ONG Mèdics Sense Fronteres. Això significa que molt pocs recursos es destinen a investigar, per exemple, la malaltia de Chagas (una malaltia parasitaria tropical) o la leishmaniasis. Es tracta de malalties que tenen uns tractaments que són antics i no funcionen.
Per què? Doncs, perquè la recerca sanitària s’ha deixat en unes mans privades que sempre busquen un benefici econòmic.
I quin benefici econòmic privat tindrà descobrir un medicament contra la malaltia de Chagas que causa milers de morts pobres? Cap. Llavors, la qual cosa es fa és no investigar. I en canvi sí que s’investiga la impotència masculina, els problemes d’obesitat i l’ insomni. Es tracta de problemes que afecten en la part més rica de la població, a la qual podrà pagar els preus dels medicaments més abusius.
Sobre els crims de les grans companyies farmacèutiques (com l’ocultació informes): Merck va ser condemnada per 29.000 morts. La majoria de companyies farmacèutiques del 2000 al 2003 van ser jutjades per un tribunal
A Polònia no van comprar la #vacuna grip A i va haver menys morts que la resta de països
Més del 80% dels medicaments que surten al mercat són per interessos comercials
Si una malaltia afecta una majoria de persones pobres no interessa a indústria farmacèutica
Els ‘medicaments del jo també’, fabricats perquè altres companyies els fan, no aporten res de nou
Resum de les intervencions en el debat:
– En estar en mans privades la investigació, realment s’investiga per curar-nos? El premi nobel Richard J. Roberts va dir el mateix. La intenció es cronificar les malalties. En realitat, si curar es mes rentable curaran, si es menys rentable no ho faran – no és cap teoria conspiradora global, és més aviat la forma d’actuar de les empreses. Així privatitzar la sanitat comportar promoure la cronificació de les malalties
– Sobre la medicació per la fibromialgia i la fatiga crònica, s’ha de veure cas per cas la base científica de cada tractament. De tota manera recomana mirar la investigació sobre ingesta d’aigua de mar i altres tractaments que sembla que funcionen.
– Contradicció dels interessos del Vaticà en la industria farmaceutica i els negocis del banc Vaticà:
El que és un escàndol és la opacitat del Vaticà, no se saben els negocis en els que inverteixen, poden existir de tot tipus i s’ha de ser crític i demanar transparència, que actualment és dubtosa.
Potser no hauria d’haver un banc del Vaticà o potser, fins i tot, no hi hauria d’haver un Vaticà.
El que hauria de ser és una organització democràtica, on es preguessin les decisions des de la base
– S’ha de distingir entre el que son mercaderies i el que no ho són i la salut no ho és. Es important que hi hagi propietat privada i emprenedors, però també ha d’haver un be comú. Ara s’està permetent que amb la salut gent guanyi diners i això no pot ser.
D’altra banda la investigació hauria d’estar en mans diferents dels que comercialitzen els medicaments (cas de Veneçuela).
– Fa uns anys no existien però ara ja hi ha estudis i postgraus de medicines alternatives i més naturals. En això han estat pioneres les infermeres.
– Nosaltres no estem permetent res, tot ens ve imposat. Llavors la solució és anar cap a la vaga general indefinida. No ens hem de creure que no podem fer res, tot i que qualsevol acció té un cost. Els canvis han de venir de baix i nosaltres tenim la capacitat de canviar les coses.
MEDICALITZACIÓ – CESCA ZAPATER
Resum de les intervencions en el debat:
– La majoria de pacients a qui es prescriu un medicament el pren, però depèn del consens que hi ha amb el pacient, si ell creu en el tractament ho pren més.
– Probablement al llarg de la història l’aspirina ha matat més que la vacuna del papil·loma, però del que es tracta és de l’equilibri del risc: quantes persones ha matat i quantes persones ha salvat un tractament?
– Una cosa es el trastorn per pànic i una altra és la por genèrica que ens imposa la societat; és això el que es greu: la pèrdua de la capacitat de valorar la nostra salut. S’ha de recuperar el dret i el coneixement del nostre cos i el dret a la nostra salut
– La bona pràctica i la mesura en la medicalitzacio i recursos s’havien d’haver començat fa molts anys abans, però tot i això s’està treballant per tornar el sentit comú en la sanitat humana. Trobareu info a: http://focap.wordpress.com/
PRIVATITZACIONS – ANGEL COLOM
Resum de les intervencions en el debat:
– Tema Barnaclínic: Es una societat anònima que té com a accionista el Clínic (HCB), una fundació del HCB i la UB i una altra fundació del HCB, per tant els accionistes son públics i per tant, és pública. Per saber-ne més: http://tancadaclinic.wordpress.com/
Els EBAS (Entitats de base associativa) son entitats privades (societat limitades) amb propietaris i cap es una cooperativa.
Les privatitzacions dels hospitals i del HCB aniran de la ma del binomi privatització-professionalització
– Tema llistes d’espera de Sant Pau: el fet de que algú pugui pagar per saltar-se una llista d’espera es anticonstitucional, mai el nivell de renda ha de decidir qui te un dret
L’hospital de Sant Pau és una fundació i sempre ha acollit malats en regim privat. És a dir que hospitals amb entrades de gent de mútues, sempre ha existit però el que no pot ser que tinguin una atenció prioritària dins els hospitals públics
Dobles llistes d’espera encobertes sempre existien, però ara es fa obertament; es pregunta a l’entrar a urgències si és de la privada o de la publica per a veure si hi ha llits
Intervenció de SICOM sobre el periodisme
El periodisme ha deixat de ser independent i s’ha acabat la llibertat d’expressió, a causa de:
-
Qui te la propietat dels mitjans de comunicació
-
Els ingressos principals del mitjans venen de la publicitat (bàsicament publicitat de les grans corporacions)
-
Els mitjans de comunicació estan condicionats per el seu fiançament i per les entitat que ho fan
Codi deontològic dels periodístics diu que la informació de ser sense opinió i asèptica. Però per l’altra banda hi ha els “opinadors” pagats pels grans mitjans i corporacions que transmeten una informació esbiaixada (una enquesta diu que el 90% estan d’acord amb les retallades)
Videos de les jornades
Enllaços per ampliar la part de la Teresa Forcades:
Médecins Sans Frontières (2001) Fatal Imbalance The Crisis in Research and Development for Drugs for Neglected Diseases en:
http://www.doctorswithoutborders.org/publications/reports/2001/fatal_imbalance_short.pdf
Forcades, T. (2006) Els crims de les grans farmacèutiques, ed. Quaderns, Barcelona en:
http://www.fespinal.com/espinal/llib/ct141.pdf
Medicamentos «me too» o «yo también, http://farmacriticxs.ifmsa-spain.org/esp/descargas/MedicamentosMeToo.pdf
MSF (2012), Contra el olvido. Luchando para mejorar el manejo y control de la leishmaniasis visceral, la enfermedad de Chagas y la tripanosomiasis humana africana http://www.msf.es/contra-el-olvido/Contra%20el%20olvido_CAST.pdf
Grup de Defensa de la Sanitat Pública 